Parlem de teatre

Et conviden a veure una obra de teatre.
Com que t’agraden les arts escèniques i tens temps lliure, t’hi apuntes amb molt de gust, tot i que sense gaires expectatives.
Al cap i a la fi, una representació de franc al matí no pot tenir gaires pretensions…

Un cop deixat enrere el vestíbul, una ullada a la platea no fa més que confirmar les teves sospites: la gran majoria són jovent; a aquestes alçades ja et tems el pitjor.
Seus amb la resignació de qui es prepara per veure diletants amb bones intencions…

Però resulta que no, que el que has vingut a veure acaba sent una obra molt reeixida, entretinguda i de molt bona qualitat, que, gràcies a una adaptació molt ben treballada i a uns professionals excel·lents, és capaç, en poc més d’una hora, no només de fer-te riure, sinó també de fer-te buscar un mocador: qui t’ho havia de dir que t’acabaries commovent…

I així de cop te n’adones que aquella companyia de teatre que no coneixies de res —de fet, amb l’excusa que no volies cap spoiler, ni tan sol t’havies acabat de llegir la informació que havies rebut des de l’entitat que et va convidar a veure l’espectacle—, aquella companyia que ho dóna tot dins de l’horari escolar, és una associació de persones amb una gran passió i un gran nivell d’exigència.

Just després de la representació, els actors es queden a dalt de l’escenari per contestar preguntes.
La platea rep la iniciativa amb ganes i interès.
Cal dir que un dels objectius de l’espectacle, apte per al públic en general, però especialment adreçat als estudiants de segon de batxillerat, consisteix en “apropar els alumnes al llenguatge teatral per estimular la seva capacitat d’observació de l’obra i del treball dels actors.”

Tot plegat, un objectiu molt lloable. Chapeau!
Ara bé, diria que a partir d’ara en podrien tenir també un altre: trencar tòpics sobre el teatre matinal. 😉
Mea culpa, mea culpa, mea maxima culpa

Enhorabona a M. Àngels Largo, Sílvia Forns i Eduard Mauri,
de la companyia de teatre Mea Culpa,
per una representació realment excel·lent!

I moltes gràcies al Voluntariat per la llengua (VxL) per convidar-me a veure aquesta meravella!

 

Gràcies per llegir-me.
Si vols rebre notificacions sobre els meus nous articles, subscriu-te al butlletí del blog mitjançant el menú
BLOG > SUBSCRIBE TO THE BLOG NEWSLETTER, sisplau.
Gràcies.