Carta oberta a Oriol Mitjà

Oriol,

Tot i que no ens coneixem, t’escric per demanar-te que facis un exercici d’humilitat i reconsideris la teva posició.

Suposo que et deu afalagar que els mitjans de comunicació es facin ressò constantment dels teus consells, que la gent t’escolti amb atenció, i que la Generalitat fins i tot hagi anunciat que, a partir d’ara, comptaran amb el teu assessorament.

Si el fet que el Govern de Catalunya t’hagi agraït i hagi tingut en compte l’informe que els hi has fet arribar ja té mèrit per si sol —sobretot tenint en compte que molts investigadors d’aquest país acostumen a haver de marxar a l’estranger per poder treballar i perquè se’ls hi faci cas—, que el president Torra hagi arribat a presumir del teu assessorament és sens dubte un fet per celebrar.

Ara bé, tot i que no poso en dubte de cap manera els teus coneixements sobre malalties infeccioses, espero que no t’ofenguis si m’aventuro a recalcar que molt probablement no tens el do de l’omnisciència.

Dit d’una altra manera, com que les decisions que les administracions estan prenent ara mateix —molt sovint a partir de dades incompletes o inconsistents, per cert— no estan relacionades només amb la salut de les persones, sinó també amb la seva feina*, amb l’ensenyament dels seus fills*, amb la seva salut mental* i, més en general, amb qüestions de caràcter econòmic i social que van molt més enllà de la gestió (i de l’eradicació) d’aquesta pandèmia des d’un punt de vista estrictament epidemiològic, crec que el teu informe no és l’única informació en què haurien de basar-se aquestes decisions.

(*) en cas que en tinguin (de moment)

Amb això no vull dir que aquest document no sigui útil, ni que l’opinió dels epidemiòlegs i els investigadors no sigui respectable: tot el contrari.
Només vull dir que, tenint en compte tant l’abast com la complexitat de la situació, això no és suficient.

El que ens cal ara és un equip multidisciplinari on hi hagi espai per a diferents punts de vista.
Ens calen experts en diverses àrees.
Ens cal escoltar-los.
Ens cal tenir-los en compte abans de prendre qualsevol decisió.
Ens cal una visió sistèmica que només es pot aconseguir treballant en equip.

Així doncs, si de debò et veus amb cor d’assumir aquest càrrec, et demano que almenys exigeixis treballar colze a colze amb especialistes d’altres àmbits, sisplau.
Per sortir d’aquest atzucac, ens cal esperit de col·laboració i, sobretot, humilitat.

Que vagi bé!
Ileana

P.S. I si tot això encara no t’acaba de fer el pes, pensa també que els polítics acostumen a ser volubles.
Tot i que confio plenament que ens en sortirem, jo de tu procuraria no ser l’única persona a qui li puguin carregar el mort en cas que les coses anessin mal dades…